Educació artística aula 2

Públic

Bon vespre!

Sortint una mica de la línia dels registres anteriors, avui vull parlar dels sorolls, en concret les obres.

Aquesta darrera setmana han venut el pis del meu costat, un pis que portava buit més de 23 anys i en el que mai havia sentit cap soroll. La meva sorpresa va ser quan vaig arribar el dijous passat a casa després del treball i vaig trobar-me amb els sorolls que trobàreu al meu Drive (https://drive.google.com/drive/folders/1QScOP2QgRyAJK97gFq1LXYSaa_AqBCeg?usp=share_link).

Com entendreu, quan arribem del treball l’únic que volem és descansar i estar tranquils. En el meu cas, m’agrada estar una estona en silenci, ja que treballo amb nens de 5 anys que es passen el dia cridant. I per si no n’hi hagués prou el soroll que escolto a la meva jornada laboral, a casa no es va quedar curt, resulta que les parets (els límits) entre pisos no són d’obra mestra i sembla que estiguin dins de casa llençant les parets i rajoles del lavabo.

El meu primer pensament a veure i sentir que havien començat les obres va ser “a veure quant de temps estem amb soroll”, però res més lluny de la realitat al cap de poques hores vam poder parlar amb l’encarregat de l’obra i ens va explicar que farien cada dia i ens va ensenyar el pis (el qual és del seu germà), però sobretot ens va dir que si en cap moment necessitem una estona sense soroll (per treballar o estudiar) els hi diguéssim i avançarien un altre tipus de feina.

De manera que encara que el soroll és desagradable, a casa ens hem quedat més tranquils en trobar-nos amb uns obrers tan simpàtics i comprensius!